Ara que ve Nadal, són molts el que tenen dubtes sobre quin és el millor vi. No són àpats fàcils per maridar perquè són molt variats i perquè es fa difícil aconseguir triar un vi que lligui amb tot el que ens menjarem.
Una opció segura és triar un escumós. Però sembla que encara s’associa que un cava és per a celebracions o per postres. Bé, això és així, excepte a Sant Sadurní.
Així ho afirma Ramon Giró, responsable de Cava Jaume Giró i Giró, que recorda que a la comarca ningú dubta de la validesa de menjar amb cava. Ara bé, reconeix que a fora, és una mica més complicat. D’entrada, diu Giró, “és una qüestió cultural, però també potser també pel desconeixement que hi ha encara de la diversitat de tipus de cava”. “Nosaltres fem caves de llarga criança, amb molta complexitat i precisament estan pensats per consumir amb un àpat” assegura.
!--akiadsense-->
És el cas del seu Selecte Jaume Giró i Giró, Gran Reserva, que ostenta el Gran Vinari Escumós dels Premis Vinari 2016. Aquest cava, explica Ramon Giró, té la peculiaritat que és un vi de l’anyada de 2008, “és que cal fer-se a la idea que han passat 8 anys, que l’hem mimat molt i que el resultat és molt diferent al que la gent s’espera d’una cava, té una estructura en boca que va molt bé per menjar”.
Així i tot, Giró admet que en els darrers temps, els caves amb llarga criança tenen més acceptació, i “cada vegada més, la gent busca els matisos i les complexitats que abans només s’esperaven dels vins tranquils”. “Fa un temps, la gent prenia un cava jove aromàtic i era el que tothom demanava. A més es deia que els caves no es podien envellir”, diu el responsable de Jaume Giró i Giró. “Nosaltres abans fèiem caves amb 3 i 4 anys, però com que estaven de moda els joves, jo no ho deia” admet i opina que “ara estem en la línia bona, espero que sigui una moda que hagi vingut per quedar-se”.
Ara bé, és cert, que les llargues criances impliquen també un cost una mica més alt. Per exemple, el Gran Vinari Escumós, que ha passat 8 anys al celler, té un preu d’aproximadament, 30 euros i a vegades això tira enrere. En aquest sentit Ramon Giró, recorda que “si una ampolla es pren entre dues o tres persones durant un àpat, és ridícul pensar que és car, més encara tenint en compte la qualitat del producte i l’elaboració. Una copa de gin tònic a un bar de nit té un cost similar i ningú es posa les mans al cap”.
En qualsevol cas, sembla que el cava encara té feina a fer per aconseguir normalitzar la seva relació amb un àpat. “Caldria modernitzar-ne la imatge, i fer que els més joves s’interessessin per altres bombolles que no siguin les de la cervesa”, diu Giró. I afegeix que els restaurants també hi haurien de posar una mica de la seva part per oferir la possibilitat de dinar o sopar amb cava”.