Petites Estones Blanc 2013
DO Terra Alta
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 7 €
Tel. 666 415 735
Web: www.massersal.com
Ara deu fer una mica menys d’un any, a Vilalba dels Arcs, en un tast-presentació dels vins terraltins guardonats a l’edició de l’any passat dels Premis Vinari, vaig comentar que si bé els vins blancs de la Terra Alta elaborats amb garnatxa blanca havien obtingut molt bons resultats, també era cert que havien destacat en la categoria de vins blancs fermentats o criats en bóta, mentre que en la categoria de vins blancs joves, sense pas per fusta, els resultats havien estat molt més discrets. Una possible explicació la veia en la bona capacitat que té la garnatxa blanca terraltina per fer vins estructurats i potents, uns trets que s’adiuen amb l’elaboració de blancs de criança en bóta, però que, en canvi, per a l’elaboració de blancs joves potser a aquesta varietat li faltava intensitat aromàtica i frescor, que són els trets més apreciats dels vins blancs joves.
Bé, una edició dels Premis Vinari després, les coses han millorat per als vins blancs terraltins, que enguany han obtingut el màxim guardó, el Vinari d’Or, en la categoria de blancs joves, amb el Petites Estones Blancs de Vins de Mas Sersal. Què n’ha quedat, doncs de la meva explicació? Doncs que si bé l’argument se segueix sostenint a nivell general, la bona feina d’alguns cellers és capaç de compensar les suposades carències d’aquesta varietat. I un exemple és el treball que l’enòleg Salvi Moliner ha fet amb la primera anyada d’aquest Petites Estones Blanc, un monovarietal que amb els 13,5º Alc. que fa constar a l’etiqueta ja avisa que ens trobarem un blanc típicament local, madur i potent. Ara bé, tot i que aquest avís es confirma al tast, el millor del cas és que aquesta potència en boca no està renyida amb la intensitat aromàtica ni tan sols amb la frescor al paladar.
Anem a pams: el color és groc pàl·lid, de reflex lleument verdós, en comptes dels tons més daurats típics dels blancs terraltins més clàssics. Això ja suggereix frescor i finor, uns trets que es confirmen en apropar la copa al nas: les aromes són molt intenses, netes i fresques, amb tons de meló, de mango, de llimona confitada i les notes d’herba fresca recent tallada característiques de la garnatxa blanca.
A la boca és dens i corpori, estructurat, i alhora fa salivar amb una acidesa equilibrada que li aporta frescor. L’alcohol es nota només de forma positiva, en el tacte untós de vi, però no és gens ardent ni càlid. Compte, però, amb la temperatura de servei: quan s’escalfa una mica massa, aleshores sí que l’alcohol es fa més present.
Així doncs, un merescudíssim Vinari d’Or, equilibrat i que a més a més reflecteix el caràcter de l’indret on ha nascut sense patir-ne els possibles defectes més típics. I si el voleu tastar, ja cal que correu a buscar-ne alguna ampolla, que el celler ja el té exhaurit.
